português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
RECANO VALVERDE, JOAQUIN []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 15   en el formato [Estandar]
página 1 de 1


1 / 15
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Una Aproximació al sistema demogràfic del Berguedà / Joaquín Recaño Valverde
Recaño Valverde, Joaquín


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 40, núm. 147 (primavera 2021), p. 29-34 : il. (Dossier. Pobles abandonats) 
Bibliografia.


Matèries: Demografia ; Medi geogràfic ; Població ; Canvi demogràfic
Àmbit:Berguedà
Cronologia:1860 - 2020
Accés: https://raco.cat/index.php/Erol/article/view/385572
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; B. Ramon Vinyes i Cluet (Berga); B. Guillem de Berguedà (Puig-reig); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 15
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Aproximació a l'estudi de les migracions històriques a escala municipal : Olesa de Montserrat, 1581-1930 [Fitxer informàtic] / Carles Millàs i Castellví ; [dirigida per: Joaquín Recaño Valverde]
Millàs i Castellví, Carles


[Bellaterra] : Univeristat Autònoma de Barcelona, 2015
Dirigida per: Recaño Valverde, Joaquín. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia, 2015
1 recurs electrònic (832 p.)
ISBN 9788449056789

La present tesi doctoral és una monografia en demografia històrica entorn als moviments migratoris a escala municipal i que abasta un espai temporal de tres segles i mig. Aquest marc cronològic s'ha analitzat, tant diacrònicament com sincrònicament, mitjançant el buidatge nominatiu dels homes i dones que han viscut a Olesa -un buidatge de més de 100.000 personatges descobrint, així, 12.589 emigrants i 13.510 immigrants-. Els seguiments nominatius han permès copsar la reconstrucció d'històries migratòries resseguint la trajectòria de vida de les persones amb noms i cognoms per apropar-nos al fenomen migratori i als trets distintius d'aquesta gent i aconseguir esbrinar, a través del conjunt de biografies i trajectòries de persones llur vida col·lectiva. És a partir d'aquestes trajectòries i biografies que hem pogut, d'una banda, comprovar la capacitat d'aquesta gent en desplaçar-se d'un lloc a un altre, de canviar d'activitat econòmica o d'estat civil i, d'altra banda, és des d'aquest pluralisme biogràfic on es barregen realitats heterogènies -diferents tipus de famílies, formes diverses de convivència...-. La recerca s'ha fet amb la intenció, d'una banda, assenyalar, de la manera més precisa possible i partint d'uns fonaments demogràfics, els canvis i les continuïtats de la mobilitat de la població olesana en el pas de l'antic règim demogràfic al nou règim demogràfic; d'altra banda, observar l'inici del desenvolupament i els determinants del pas de la societat agrària a la societat industrial i analitzar les migracions com un dels fenòmens claus del procés d'industrialització i modernització. Molts estudis sobre la mobilitat de la població han emprat l'equació compensatòria per calcular els saldos migratoris, sovint amb els estocs, però el buidatge nominatiu ha permès verificar, després de corregir i depurar la informació, els resultats. S'han constatat canvis en el pas dels anys i, alhora, s'ha posat de manifest que Olesa passa de ser una població receptora d'immigrants a ser una població emissora d'emigrants per convertir-se, novament, en una població receptora d'immigrants. La mobilitat de la població ha influït en la dinàmica i l'estructura demogràfica atès que es tracta d'una mobilitat de curta i mitjana distància amb predomini masculí i, generalment, individual i qualificada, des dels seus orígens fins ben entrat el segle XIX, i d'una migració majoritàriament femenina, i sovint, en família i poc qualificada, des de mitjan segle XIX a 1930. D'altra banda, aquesta mobilitat de curta distància, almenys fins a mitjan segle XIX, és fruit dels intercanvis matrimonials i de la circulació de mà d'obra. En canvi, des de la segona meitat del segle XIX, arran de la industrialització i afavorida, poc després, per la fil·loxera hi ha un canvi radical estenent-se l'atracció vers una població d'altres regions peninsulars, arribada, majoritàriament, en família. Aquests migrants, normalment, segueixen uns itineraris: del camp i la muntanya, fins i tot des de més enllà dels Pirineus o de la Depressió de l'Ebre, cap al litoral, passant per Olesa, on romandran temporal o definitivament; o des de la Catalunya Nova, o més al sud, i de mar endins, cap a les rodalies de Barcelona on arribaran a Olesa per quedar-se temporal o definitivament. Concretament, en el traspàs del segle XIX al segle XX els itineraris recorreguts els porten, sovint i prèviament, per altres municipis industrialitzats com Terrassa, Sabadell, Manresa... posant de manifest una interacció entre el procés d'industrialització, l'alfabetització i les migracions.


Matèries: Tesis doctorals ; Demografia ; Moviments migratoris
Àmbit:Olesa de Montserrat
Cronologia:1581 - 1930
Autors add.:Recaño Valverde, Joaquín (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/321359
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 15
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
(Re-)visitando García Faria : Un estudio de los factores espaciales y medioambientales de la mortalidad en la Barcelona de finales del siglo XIX / Albert Esteve Palós, Joaquín Recaño Valverde
Esteve Palós, Albert


En: Revista de Demografía Histórica. Madrid. Vol. 24, núm. 1 (2006) , p. 121-180
Notes al peu de pàgina. Bibliografia. Inclou annex cartogràfic. Resums en anglès, francès i castellà.

En aquest article s'analitza la mortalitat de la ciutat de Barcelona a la fi del segle XIX (1880-1889). Amb l'objectiu d'identificar el grau d'autocorrelación espacial i l'associació de la mortalitat amb diferents variables explicatives, s'han emprat diferents tècniques estadístiques d'anàlisi espacial i de regressió múltiple que permeten establir la influència de factors ambientals i espacials en les causes de mort dels 53 barris que constituïen la ciutat de Barcelona. Les dades de mortalitat procedeixen de la recopilació del Registre Civil, realitzada per l'enginyer civil Pedro García Faria en la seva proposta per estendre el sistema del clavegueram a la ciutat. La mortalitat de Barcelona mostra diferències significatives per barris i una elevada associació espacial en algunes causes de mort, entre les quals destaquen les enfennedades transmeses per l'aigua i els aliments, i especialment la gastroenteritis. La qualitat de l'entorn urbà ha demostrat tenir una major capacitat explicativa de les diferències en la mortalitat per barris que la que ofereix la variable densitat. La robustesa dels models de regressió de la mortalitat creix significativament quan es considera el retard espacial de la causa de mort.


Matèries: Demografia ; Població ; Societat urbana ; Mortalitat ; Estadística ; Metodologia científica ; Fonts estadístiques
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1880 - 1889
Autors add.:Recaño Valverde, Joaquín
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2224775
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 15
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Immigració de la resta d'Espanya al Baix Llobregat: l'onada migratòria dels anys seixanta i setanta / Joaquín Recaño Valverde, Demògraf
Recaño Valverde, Joaquín


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 5 (1999) , p. 37-52 : il., map., gràf. (Dossier
Bibliografia. Notes.

Es presenten diferents aspectes de la immigració que va arribar al Baix Llobregat procedent de la resta d'Espanya entre els anys quaranta i setanta. Incorpora una anàlisi de l'evolució dels estocs d'immigrants des de començaments dels anys setanta fins a l'actualitat, s'hi presenta la cronologia de la immigració, l'estructura per edats dels immigrants i la seva incidència en la piràmide de població i, finalment, els llocs d'origen de la immigració. Els autors conclouen que el Baix Llobregat és la comarca catalana amb un major impacte d'immigració de la resta d'Espanya, essent els andalusos el col·lectiu hegemònic.


Matèries: Immigració ; Estructura per edat
Àmbit:Baix Llobregat ; Espanya
Cronologia:1941 - 1985
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Materials/article/view/137272/188926
Localització: B. del Centre d'Estudis del Baix Llobregat


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 15
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Emigración andaluza 1900-1992: cronología, aspectos demográficos, distribución espacial y componentes socioeconómicos de la emigración andaluza en España / Joaquín Recaño Valverde
Recaño Valverde, Joaquín


Dirigida per: Vidal Bendito, Tomás. Universidat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història. Dep. de G. Física i Análisis Geogràfic Regional, 1995
3 vol. (751 p.) : il., map., gràf. + XVI làm. pleg. ; 30 cm
A la portada hi consta, Programa: Paisatge, regió i medi ambient. Bienio 1987-1989. Bibliografia p. 715-751. A la portada figura Josep Miquel Raso Nadal en qualitat de tutor. En castellà, excepte el nom del programa de recerca.



Matèries: Economia ; Demografia ; Estructura de la població ; Creixement demogràfic ; Moviments migratoris ; Dades estadístiques ; Cens de població ; Mobilitat territorial ; Família ; Sociologia ; Tesis doctorals ; Immigrants
Matèries: Andalusos
Àmbit:Andalusia ; Catalunya ; Espanya ; Barcelona, àrea metropolitana
Cronologia:1900 - 1992
Localització: Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 15
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Primera fase de la transición demográfica en el área periurbana de Barcelona: l'Hospitalet de Llobregat (1825 - 1910) / Joaquín Recaño Valverde
Recaño Valverde, Joaquín


1989
Dirigida per: Vidal i Bendito, Tomàs. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, 1989
5 vol. (251 p.) : map., gràf. ; 30 cm
Text mecanografiat.

Memòria de la tesi de llicenciatura. Estudi de la transició demogràfica a l'àmbit local, amb que realitza incursions sobre poblacions veïnes. L'àrea d'estudi és l'Hospitalet de Llobregat. El període cronològic abasta des del 1825 fins al 1910.



Matèries: Demografia ; Cens
Àmbit:Hospitalet de Llobregat, l' ; Baix Llobregat ; Barcelona, àrea metropolitana
Cronologia:1800 - 1920
Localització: Arxiu Històric Municipal de l'Hospitalet de Llobregat


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 15
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
1000 anys són quatre dies: la història de l'Hospitalet en imatges / Francina González Guasch
Gonzàlez i Guasch, Francina


L'Hospitalet de Llobregat : Ajuntament. Museu de l'Hospitalet, 1986
13 p. : il. ; 22 cm

Amb motiu de l'exposició del Mil·lenari de l'Hospitalet s'edità aquest opuscle que permet veure el creixement de l'Hospitalet de Llobregat al llarg del temps.



Matèries: Cartografia ; Monografia local ; Commemoració de fets històrics
Àmbit:Hospitalet de Llobregat, l'
Cronologia:986 - 1986
Autors add.:Recaño Valverde, Joaquín ; Santacana i Torres, Carles
Autors add.:Museu d'Història de l'Hospitalet de Llobregat
Localització: Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; B. Can Sumarro (l'Hospitalet de Llobregat)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 15
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Impacte de Barcelona en la configuració demoespacial del Baix Llobregat (1718-1860) (I) / Joaquín Recaño Valverde
Recaño Valverde, Joaquín


En: La Sentiu. Gavà, núm. 9 (desembre 1985), p. 39-47

Estudi del creixement de Barcelona i la seva influència en l'evolució del Baix Llobregat com àrea periurbana. Són utilitzats diferents paràmetres: taxa de creixements, baricentre poblacional, concentració de la població i densitat. Les conclusions de l'article ens indiquen que en el període estudiat l'impacte no va ser gaire important, però que es començaven a veure certes tendències de creixement a través de l'eix axiofluvial de la banda esquerra del riu Llobregat, entre Molins de Rei i l'Hospitalet.



Matèries: Demografia ; Urbanisme ; Planificació urbanística
Àmbit:Baix Llobregat ; Barcelona ; Hospitalet de Llobregat, l'
Cronologia:1718 - 1860
Localització: Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Comarcal del Baix Llobregat


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 15
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Estructura de los cultivos en el Delta del Llobregat a mediados del siglo XIX / Francisco José Feria Ruiz, Manuel Luengo Carrasco, Joaquin Recaño Valverde
Feria Ruiz, Francisco José


En: 000013 IV Jornades d'Història Local. Viladecans : Ajuntament. Area de Serveis Culturals, 1986. p. 75-86


Taules que indiquen l'estructura dels conreus al Delta del Llobregat l'any 1861-1862. El treball es fonamenta en els Amillaraments de Castelldefels, Cornellà, Gavà, l'Hospitalet, El Prat de Llobregat, Sant Boi i Viladecans. Es dona el grau d'aprofitament del sòl, extensió de terrenys de secà i regadiu, i tipologies i extensió dels conreus de cada municipi.



Matèries: Conreus ; Irrigació ; Agricultura ; Amillaraments
Àmbit:Baix Llobregat ; Hospitalet de Llobregat, l' ; Llobregat, delta
Cronologia:1861 - 1862
Autors add.:Luengo Carrasco, Manuel ; Recaño Valverde, Joaquín
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; B. del Centre d'Estudis del Baix Llobregat; Arxiu Municipal de Molins de Rei; B. Marian Colomé (Gavà); Arxiu Municipal de Viladecans; Museu de Gavà (Fons documental); B. Maria Aurèlia Capmany (Sant Boi de Llobregat); Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat (Gavà); Arxiu Històric Municipal de l'Hospitalet de Llobregat; Biblioteca de Viladecans


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 15
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Introducción al marco geográfico del Delta del Llobregat / Joaquin Recaño Valverde
Recaño Valverde, Joaquín


En: 000013 IV Jornades d'Història Local. Viladecans : Ajuntament. Area de Serveis Culturals, 1986. p. 11-16


Presentació del marc geogràfic des de la seva evolució històrica. S'estudia l'evolució del delta i la seva influència en els pobles del voltant, ja des dels primers establiments humans fins el XIX i remarca el fet que a partir del XIX l'home condicionarà el paisatge i no a la inversa.



Matèries: Medi geogràfic ; Agricultura ; Clima ; Deltes
Àmbit:Baix Llobregat ; Llobregat, riu ; Llobregat, delta
Cronologia:[0000 - 1900]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; B. del Centre d'Estudis del Baix Llobregat; Arxiu Municipal de Molins de Rei; B. Marian Colomé (Gavà); Arxiu Municipal de Viladecans; Museu de Gavà (Fons documental); B. Maria Aurèlia Capmany (Sant Boi de Llobregat); Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat (Gavà); Arxiu Històric Municipal de l'Hospitalet de Llobregat; Biblioteca de Viladecans


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 15
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Les Primeres fases de la transició demogràfica al Baix Llobregat i a l'Hospitalet (1787 - 1936) / Joaquín Recaño Valverde
Recaño Valverde, Joaquín


En: 038820 El pas de la societat agrària a industrial al Baix Llobregat ; Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat; Calvo i Calvo, Angel (Ed.). Barcelona : Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995. p. 45-105 : gràf., map

Bibliografia i fonts. Notes.

En el període de temps transcorregut entre finals del segle XVIII i el primer terç del segle XIX, tingué lloc una gran part del procés de transició demogràfica de la població del Baix Llobregat. Procés que es desenvolupà en paral·lel a importants transformacions sòcio-econòmiques: una industrialització en procés avançat i l'orientació a una agricultura de mercat.



Matèries: Població ; Canvi demogràfic
Àmbit:Baix Llobregat ; Hospitalet de Llobregat, l'
Cronologia:1787 - 1936
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; Fundació Bosch i Cardellach; Arxiu Comarcal del Baix Llobregat; B. del Centre d'Estudis del Baix Llobregat; Arxiu Municipal de Viladecans; Arxiu Municipal de Molins de Rei; B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 15
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Consideracions entorn del creixement demogràfic del Baix Llobregat al segle XVIII (1718 - 1787) / Joaquim Recaño i Valverde
Recaño Valverde, Joaquín


En: La Sentiu : Revista d'Història, Arqueologia i Ciència. Gavà, núm. 11 (agost-setembre 1986), p. 21-27 : il., taules. (Història
Bibliografia. Notes.

Consideracions entorn el suposat i espectacular creixement demogràfic atribuït per al segle XVIII (a partir del Vezindario de Campoflorido-1718 i el Censo de Floridablanca-1787) a la comarca del Baix Llobregat. Segons l'autor, llevat d'alguna excepció local, cal rebaixar aquest nivell de creixement i calibrar de nou la hipòtesi d'un fort creixement natural i , per tant, no degut a factors migratoris.



Matèries: Creixement demogràfic ; Moviments migratoris ; Població ; Natalitat
Àmbit:Gavà ; Collbató ; Hospitalet de Llobregat, l' ; Sant Boi de Llobregat ; Sant Climent de Llobregat ; Sant Feliu de Llobregat ; Viladecans
Cronologia:1718 - 1787
Localització: B. Marian Colomé (Gavà); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric Municipal de l'Hospitalet de Llobregat


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 15
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Población, propiedad y cultivo en el Sant Feliu pre-industrial / Joaquín Recaño Valverde
Recaño Valverde, Joaquín


1985
81, [23] f. : gràf. ; 30 cm
Premi d'Investigació Llorenç Sans 1985. Text mecanografiat. Bibliografia i fonts. Inclou apèndixs documentals.



Matèries: Població ; Estructura de la població ; Propietat rural ; Tinença de la terra ; Agricultura ; Població activa ; Conreus ; Explotacions agràries ; Masos ; Estructura agrària ; Propietat de la terra
Àmbit:Sant Feliu de Llobregat
Cronologia:1700 - 1900 (esp. 1760 - 1862)
Localització: Arxiu Comarcal del Baix Llobregat


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 15
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Distribución de la riqueza y estructura social: L'Hospitalet en 1724 / Joaquín Recaño Valverde
Recaño Valverde, Joaquín


En: 003192 La Història i els joves historiadors catalans. Barcelona : Edicions de la Magrana : Institut Municipal d'Història : l'Ajuntament, 1986. p. 211-216 : gràf



Matèries: Propietat ; Grups socials
Àmbit:Hospitalet de Llobregat, l'
Cronologia:1724
Localització: UAB: Humanitats; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca de Catalunya; Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 15
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Evolución de la agricultura en el término de L'Hospitalet de Llobregat (siglos XVIII - XIX) / Joaquín Recaño Valverde
Recaño Valverde, Joaquín


En: 000013 IV Jornades d'Història Local. Viladecans : Ajuntament. Area de Serveis Culturals, 1986. p. 19-32



Matèries: Agricultura ; Conreus ; Producció agrícola ; Propietat rural ; Pagesia ; Burgesia ; Població
Àmbit:Hospitalet de Llobregat, l'
Cronologia:1718 - 1880
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; B. del Centre d'Estudis del Baix Llobregat; Arxiu Municipal de Molins de Rei; B. Marian Colomé (Gavà); Arxiu Municipal de Viladecans; Museu de Gavà (Fons documental); B. Maria Aurèlia Capmany (Sant Boi de Llobregat); Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat (Gavà); Arxiu Històric Municipal de l'Hospitalet de Llobregat; Biblioteca de Viladecans


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 1

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3